Dissabte, tornant en bus de la feina, em vaig acabar el llibre que m’estava llegint: “Una ombra fosca com un núvol de tempesta”, de l’autora Isabel-Clara Simó.

Recordo el primer llibre que vaig llegir, ara ja fa uns anyets, d’Isabel-Clara Simó, es deia “Raquel“, i era una de les recomanacions de la meva escola, per a un dels trimestres de l’assignatura de Català. El llibre em va agradar especialment, així que vaig decidir buscar més obres d’ella. Si no recordo malament, les següents van ser:

• Júlia
• Joel
• El gust amarg de la cervesa
• Dones
• De nom, Emili
• La veïna
• Històries perverses
• És quan miro que hi veig clar
• T’imagines la vida sense ell?

Després d’aquest seguit de llibres (que no van ser un darrera l’altre, és clar), vaig passar “altres èpoques”; però no fa massa, passant per la fnac a comprar un llibre, vaig veure aquest darrer, i me’l vaig “auto-regalar”.

“Una ombra fosca com un núvol de tempesta”, explica la història de la Sara, una dona que viu en un món limitat per un marit que la considera incapaç de fer moltes de les coses que ella té ganes de fer. Després de la mort de l’Òscar (el marit), en un tèrbol assumpte, la Sara coneix a la Vera i en Carles Domènech, amb els quals viu un seguit d’aventures que la fan sentir-se viva, descobrint això el “món real”. Amb un final fosc, però al mateix temps amb certa esperança (com l’aigua que podria portar una tempesta, necessària per a la vida), l’obra em va agradar especialment, incitant-me a tornar a buscar obres d’aquesta escriptora d’Alcoi.