Dissabte passat vaig poder anar a veure “Lo mejor de mi” de Roser Aguilar. Tal i com comenta l’Oriol Lladó al seu bloc, “Lo mejor de mi” té tots els números per a passar ràpidament per la cartellera (fet que va provocar que m’afanés a veure-la).

Després dels pocs més de 80 minuts de “Lo mejor de mi“, puc dir que es tracta d’una pel·lícula intimista, senzilla, propera. Em vaig quedar amb ganes de més, però aquí està la gràcia.